Entrades

Solucions per a la sanitat

Imatge
El 8 i 9 de juny es va celebrar al Consell General el debat monogràfic sobre la sanitat que el grup parlamentari liberal va sol·licitar.  El motiu que ens va portar a demanar tal debat va ser la inacció en la qual es troba al nostre entendre la política sanitària al país , amb uns problemes que venen de lluny i que estan enquistats. Ens preocupa que en un context durant el qual s’ha produït una davallada de la població, que ha passat de 85.000 a 78.000 habitants, un augment de les cotitzacions a la CASS i una recuperació del nombre d’assalariats, que s’han situat als nivells de l’any 2010, hagi augmentat, en aquest mateix període, el dèficit econòmic sanitari i baixat la qualitat del servei, i tot no pot ser atribuïble a un envelliment de la població i a l’augment de la cronicitat. Les transferències corrents que rep la CASS del Govern es tornen a situar aquest 2017 en unes xifres rècord de 47,5 milions d’euros  respecte dels 38 milions d’euros que es van transferir el 2011, i ca

Ni dreta ni esquerra: liberalisme!

Aquesta setmana Andorra es convertirà en la capital mundial del liberalisme amb la celebració al país dels setanta anys de la Internacional Liberal. Aquesta trobada portarà al país gairebé dos-cents polítics de tot el món, de diferents continents, amb un denominador comú, el liberalisme com a opció política. Sense cap mena de dubte és un dels actes polítics més importants que s’han celebrat mai a Andorra, i per a la família política liberal no es tracta d’un congrés qualsevol, ja que servirà per aprovar el nou Manifest Liberal amb la declaració dels principis d’aquesta ideologia. De fet, el manifest que s’aprovarà a Andorra representa la renovació dels principis que el 1947 a Oxford es van establir com a primera declaració dels principis liberals. Des d’aquella data el manifest d’Oxford ha esdevingut la base ideològica sobre la qual s’han constituït els partits polítics d’ideologia liberal de tot el món, un document com a resposta als horrors de la II Guerra Mundial i les seves cons

Cossos Especials que no ho són tant

Dijous passat s’aprovaven els projectes de llei del cos de bombers i del cos penitenciari, que juntament amb la modificació de la llei que es va aprovar sobre el cos de policia tanquen la reforma dels cossos especials. Liberals d’Andorra no hem donat el nostre suport a cap dels tres projectes legislatius, i ho hem fet amb el sentiment d’haver perdut una gran oportunitat de fer amb el màxim consens una modernització d’aquests cossos. Vam demanar en un principi la retirada dels texts per entendre que estaven molt lluny de l’objectiu que calia assolir, que no era altre que dotar de la millor llei possible el cos de bombers atès que no existia cap text específic, i de reformar la llei de la policia i la dels agents penitenciaris per adaptar-les a les noves necessitats. Contràriament a aquest plantejament, ens trobem que els projectes de llei persegueixen introduir un règim sancionador restrictiu que constitueix un greuge comparatiu amb la resta de funcionaris. Aquest enduriment sota el

Fins on volen arribar?

El tràfic legislatiu del Govern no té límits. Així que modificar lleis més enllà de l’objectiu inicial que persegueix la norma o de l’esperit de la mateixa modificació és una pràctica que aquest Govern fa sense contemplacions. La tramitació dels projectes de llei presentats per l’executiu referents a la modificació del Codi Penal, d’una banda, i la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, de l’altra, han portat a la llum pública la voluntat per part del Govern de DA de canviar les regles del nostre sistema democràtic i institucional d’una forma barroera. D’una banda, amb la modificació del Codi Penal s’aprofita per introduir-hi un canvi que representaria permetre les escoltes telefòniques i la intervenció de les comunicacions de qualsevol ciutadà només pel fet d’haver comès un delicte menor, així com l’obligació d’aquells col·lectius professionals de no mantenir el secret professional que el codi deontològic els exigeix. De l’altra, amb la modificació de

Sense rumb

Aquest és el sentiment que tenim una part de l’arc parlamentari i de ciutadans respecte a les negociacions que el Govern està fent amb la UE per a l’acord d’associació. Sense un cap visible al capdavant, un ministre que no sabem fins quan continuarà amb la cartera d’Exteriors: fins al juny? Fins al final del mandat? És poc seriós. Amb un horitzó de finalització de l’acord que canvia segons com bufa el vent, que va començar amb una arrencada de cavall i sembla estar ara en una aturada de ruc. Els Liberals vam demanar públicament, un cop el Brexit va ser una realitat, que el Govern aturés les negociacions; dic bé, aturar, que no vol dir abandonar, per saber quines conseqüències innegables tindria una decisió com aquesta en el model d’Unió Europea. Se’ns va acusar d’antieuropeus, d’immobilistes i de voler aïllar-nos. Ara, un cop el parlament britànic ha ratificat allò que el poble va decidir, resulta que sí, que caldrà alentir les negociacions, que difícilment es podrà tancar un acord

Dèficit i endeutament demòcrata

El Govern ha renunciat a l’equilibri pressupostari i ha passat a l’objectiu menys ambiciós de complir amb els paràmetres establerts a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal, però a la vista que no complir aquesta llei no els representa cap problema, està clar que el llistó cada vegada és més baix. Només l’exercici 2013 DA va assolir aquest objectiu d’equilibri pressupostari, i va ser gràcies a l’elevada aportació dels dividends d’Andorra Telecom. Sempre que s’afronta el debat sobre el deute, el ministre de Finances fa referència a la situació que es van trobar el 2011 de governs anteriors com a explicació del fort endeutament que té avui el Govern després de sis anys de gestió demòcrata. Les inversions de governs liberals en vuit anys entre el 2002-2009 van ser de 748 milions d’euros, algunes més encertades que d’altres, però infraestructures de país que fa anys o avui s’haurien fet: carreteres, escoles, edificis administratius, depur

Ja n’hi ha prou! Andorra no s’ho mereix

Hem sentit parlar a DA durant els dos anys de legislatura del dany reputacional al país. Un concepte que sembla que només es dona quan l'acció suposada que provoca aquest dany reputacional no té vinculació amb el projecte demòcrata. La setmana passada coneixíem la notícia de l'admissió a tràmit per part del Tribunal de Corts d'una querella contra la persona de l'actual ministre de Finances del Govern d'Andorra, acusat d'apropiació indeguda i blanqueig de capitals.  Una notícia que a banda del ressò dels mitjans de comunicació del país va suposar que en parlessin també mitjans estrangers. Així la notícia va ser recollida per l'ACN (Agència Catalana de Notícies), els canals de televisió 8TV, Cuatro, i la Sexta; La Vanguardia, Vilaweb, Catalunya Express, Crónica Global, El Triangle, Ok Diario i Directe.Cat. Però pel que sembla, que aquests mitjans parlin de l'admissió a tràmit d'una querella criminal contra el número dos del Govern d'Andorra, no r