Bloc de Jordi Gallardo

Ara fa un any i mig escrivia sobre la greu situació en què es trobava el SAAS des d’un punt de vista de la pèrdua de qualitat del model sanitari. Un model que havia passat de ser el quart, segons l’OMS, a principis del 2000 al caos en què està sumit actualment, perquè el SAAS va a la deriva, i amb ell el nostre model sanitari. La perdurabilitat i sostenibilitat de la sanitat pública de què fins ara hem gaudit té els dies comptats, i ja hem de començar a preocupar-nos pel model sanitari que ens podem permetre. El descontrol que s’està vivint d’ençà de l’arribada de DA al Govern és en gran mesura, tot i no ser l’única explicació, la causa determinant d’aquesta deriva cap al precipici. Des del 2011 han passat pel ministeri de Salut tres ministres i un grapat de directors del SAAS, tots ells amb la missió d’aturar la disbauxa que regna al SAAS, però estem igual que el 2011. De fet no és ben bé així, avui ja estem pitjor, millor dit estem molt pitjor que llavors. Hem passat d’un dèficit

La setmana passada coneixíem a través de la premsa que el Govern ha contactat amb persones no andorranes i no residents per poder contractar-les per al servei d’estadística. Uns contactes que s’han fet quan encara no s’ha obert cap edicte ni convocatòria pública. Ara ja anem a buscar directament fora els treballadors del servei públic sense ni tan sols fer un concurs al país i no passa res. Certament estem assistim, tal com he expressat en altres ocasions, a una desandorranització de les institucions públiques sense cap mena de pudor, i ho fan aquells que diuen estar preocupats pel futur laboral de les joves generacions d’andorrans. Quina contradicció flagrant aquesta!, dir una cosa i fer justament la contrària, però finalment he entès ben bé que no hi ha cap contradicció en el seu missatge. DA explica que cal l’acord d’associació amb la UE per mirar que els nostres joves puguin treballar fora d’Andorra. Ara ho entenc; de fet, com que tenen l’objectiu de continuar contractant gent n

Ja sabem quina és la millor proposta que el Govern d’Andorra ha aconseguit d’Europa respecte al que havia de ser una línia vermella. Una línia vermella que al final no ho és, perquè si estan disposats a canviar l’Acord Duaner que Andorra té amb la UE és que el Govern, i els nostres representants, no han deixat clar que és un tema innegociable, una veritable línia vermella. Si es toca l’acord duaner, si s’inclou com a protocol dins l’Acord d’Associació i de pas s’aprofita per modificar el règim que tenim pel tabac i les franquícies comercials, això ja no és l’Acord Duaner que tenim signat, i per tant vol dir que no era per DA una línia vermella, curt i ras. Aquesta tebiesa per part dels responsables de DA a l’hora de defensar els interessos d’Andorra, demostra que en el fons el document que es va presentar com a proposta de pacte d’Estat no era contundent i clar amb aquest tema, i és un dels motius del per què els Liberals no el vam signar. DA no ha tingut mai la convicció ni la d