Dèficit i endeutament demòcrata

El Govern ha renunciat a l’equilibri pressupostari i ha passat a l’objectiu menys ambiciós de complir amb els paràmetres establerts a la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i estabilitat pressupostària i fiscal, però a la vista que no complir aquesta llei no els representa cap problema, està clar que el llistó cada vegada és més baix. Només l’exercici 2013 DA va assolir aquest objectiu d’equilibri pressupostari, i va ser gràcies a l’elevada aportació dels dividends d’Andorra Telecom. Sempre que s’afronta el debat sobre el deute, el ministre de Finances fa referència a la situació que es van trobar el 2011 de governs anteriors com a explicació del fort endeutament que té avui el Govern després de sis anys de gestió demòcrata. Les inversions de governs liberals en vuit anys entre el 2002-2009 van ser de 748 milions d’euros, algunes més encertades que d’altres, però infraestructures de país que fa anys o avui s’haurien fet: carreteres, escoles, edificis administratius, depuradores etc. Algunes d’aquestes inversions per cert, altament reclamades per autoritats polítiques d’aquell moment, com l’actual cap de Govern, cònsol major d’Escaldes-Engordany a l’època, que reclamava la importància del túnel del Pont Pla per poder desviar el fort trànsit de camions pel centre de la parròquia d’Escaldes-Engordany.
Les inversions del Govern demòcrata 2012-2019 seran de 460 milions d’euros. La diferència entre liberals i demòcrates és de 290 milions més d’inversió. Cal afegir-hi també un altre element per fer una anàlisi justa, que és la recaptació fiscal i els ingressos patrimonials dels uns i dels altres durant els mateixos períodes; 2.137 milions d’euros en època liberal, 3.156 milions d’euros pels demòcrates. Quan Demòcrates per Andorra acabi aquesta legislatura, el 2019, segons les seves liquidacions i previsió hauran recaptat 1.000 milions més i hauran invertit molt menys que els governs anteriors, hauran descapitalitzat molt més les parapúbliques del país i hauran incrementat la pressió fiscal de ciutadans i empreses com no s’havia fet abans. Per acabar de tancar el cercle virtuós, el deute l’hauran incrementat fins a uns nivells molt preocupants i deixaran així molt poc marge per als futurs governs.
Si es fa servir el retrovisor polític, aquell que tant agrada fer servir a alguns ministres del Govern actual, cal ser just i parlar de tot, del que es van trobar que no estava ben fet, que segur que va ser així, però també d’allò que gràcies que ja s’ho van trobar fet no els caldrà tirar endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un altre any perdut

Patriotisme mal entès

Fins on volen arribar?